de

 

Xavier Forés

 

 

 

 

 

Demà pregunta’m d’avui

el que vulguis,

un color, una olor,

la silueta de ma estimada

pregunta’m-ho tot

però deixa’m que acluque

els ulls ara, submergit

amb el meu silenci,

submergit amb el meu instant,

l’únic i solitari temps real.

 

 

 

 

Zel

 

Polsegada, i els ulls, borrosos,

com l’amada. goig

pel matí roig, l’ànsia

zel i dubte, al foscant

gust de barreja, la durada

suc mèlic

l’acte i el fimbreig, volada

la passió, encesa

la llengua, vetada.

 

 

 

 

Safareig

 

les dones rentant les ànimes

xafardejant

i els sons i les paraules, escapant-se

d’entre les escasses dents

que resten del passat

 

el fred, saludant

i les mans roges, castigades

pel sabó i per les aigües

 

Amén

 

 

Volver al Sumario

Volver al Distribuidor

Volver a Inicio